dilluns, 17 novembre de 2014

PUNTS SHU ANTICS

Entre tanta actualització científica, de tant en tant cal tornar als clàssics. Els punts Shu antics són punts molt usats i molt potents. N'he fet un petit resum per si us pot ser útil.
Cada meridià principal té 5 punts Shu (o punts de transport) que tenen com a funció unir la circulació i l'entrada i sortida del Qi i de la sang en els 12 meridians i els 15 vasos luo.
Els xinesos antics comparaven la part dels meridians dels dits als genolls com a un riu que comença a partir d'un pou (a la part distal dels dits) i que augmenta a poc a poc el cabal fins a desembocar al mar. Així el punt Ting o Jing (pou) és on brolla l'Energia; RongYing (Deu), on l'energia circula amb un corrent petit; Shu (rierol), on l'energia circula com l'aigua d'un rierol; King o Jing (Riu), on l'energia circula com l'aigua d'un riu; He (mar), on el riu conflueix al mar.
Segons la teoria dels cinc elements, en els meridians yin el punt Ting es correspon a fusta, el Ying a foc, Shu terra, King metall i He aigua. En els meridians yang, Ting és metall, Ying aigua, Shu fusta, King foc i HoHe terra.
L'aplicació clínica d'aquests punts, segons Deadman, pot donar lloc a contradiccions. Això és una característica inevitable d'un sistema que s'ha anat desenvolupant en un llarguíssim període de temps, i en el qual cap teoria que ofereixi alguna cosa valuosa (ja sigui clínica o filosòfica) s'abandona quan n'apareix una altra. Aquesta manera de veure el món m'apassiona, i  en algun moment intentaré fer-ne un post.
Trobem teories contradictòries en l'ús dels punts Shu i en alguns casos hi ha indicacions clíniques que no apareixen en les teories clàssiques.

Punt Ting o Jing (pou)
Són els punts on comencen els meridians i estan situats a la part distal dels dits de les quatre extremitats (excepte l'1R que està a la planta del peu). Les fonts clàssiques diuen que estan indicats per la plenitud per sota el cor i per les malalties dels zang.
És el lloc de sortida (als meridians yang d'extremitats superiors i yin de les inferiors) i d'arribada (als meridians yin de les extremitats superiors i als yang de les inferiors) de l'energia. En els Ting es canvia la polaritat dels meridians, per la qual cosa es fan servir com a punts d'emergència en casos de pèrdua de consciència. També es fan servir per treure calor, alliberar els orificis i calmar el dolor, especialment en malalties agudes. Tenen un paper important en els trastorns de l'esperit. Finalment, s'usen també per tractar afectacions dels meridians tendinomusculars, associats amb el punt King i els ashi.

Punt Ying (deu)
Es troben a la part distal de les articulacions metacarpofalàngiques o de les articulacions metatarsofalàngiques i s'utilitzen per malalties febrils. Són punts de concentració de l'energia. En els meridians yin, el punt Ying pertany a l'element foc, per la qual cosa s'utilitza per alliberar calor del meridià o òrgan relacionat (en dispersió en el meridià yin i en tonificació als yang).

Punt Shu (rierol)
Es troben a la zona proximal de les articulacions metacarpofalàngiques o de les articulacions metatarsofalàngiques i s'utilitzen per a trastorns relacionats amb pesadesa en el cos o dolor a l'articulació, especialment l'obstrucció dolorosa degut a la humitat. És el lloc on es reuneix l'energia perversa per ser transportada a la profunditat. Per tal de tonificar la Wei Qi i eliminar el patogen, cal puncturar-los en dispersió al meridià yin i en tonificació al yang.
Els punts Shu dels meriridans yin també s'anomenen punts Yuan (font), i la seva estimulació tonifica l'energia del seu meridià o òrgan corresponent.

Punt King o Jing (riu)
Aquests punts es localitzen al voltant de les articulacions dels canells o els turmells i es fan servir per a la tos i l'asma a causa del patogen fred i la calor. Són punts per passar de la superfície a la profunditat.
Les fonts clàssiques diuen que estan indicats pel refredat, la febre, la tos i la dispnea, per a les malalties que es manisfesten a la veu del pacient, i per a malalties dels tendons i dels ossos.

Punt He (mar)
Descriu metafòricament la fusió del riu que uneix i desemboca al mar. Estan situats al voltant de les articulacions dels colzes o els genolls.Són els punts de trobada de la superfície amb la profunditat. Aquests punts estan indicats per al Qi rebel i la diarrea. Són punts que tracten alteracions de l'estómac, dels budells i de la pell.

Nota: els noms diferents dels punts (per exemple ting o ying) depen de la nomenclatura que es faci servir.

Bibliografia:
Deadman P.The five Shu-points. http://www.jcm.co.uk/media/sample_articles/42-31.pdf
Deadman P et al. A Manual of Acupuncture. Journal of Chinese Medicine Publications. 
Li Ping. El gran libro de la medicina china. Ediciones Martínez Roca.
Helms J. Acupuncture Energetics: A Clinical Approach for Physicians, Volum 1. Ed, Thieme






dimarts, 11 novembre de 2014

ACUPUNTURA I PLACEBO

Aquest cap de setmana ha tingut lloc el 6è Congrés Mèdic Internacional d'Acupuntura de Barcelona. Primer de tot, volia aclarir que tinc el privilegi d'haver estat membre del comitè científic. Tot i això, em permeto fer les següents reflexions perquè la meva contribució en els temes que comento ha estat de simple observadora. 
Ha estat una trobada molt i molt interessant, on s'ha passat de parlar dels gens que s'activen quan s'inserta una agulla a la funció dels punts Shen. De fet, aquests contrastos defineixen bé quina és la pràctica dels metges acupuntors: usem una tècnica mil·lenària, i per tant reivindiquem els clàssics, però no volem renunciar als avenços que ens expliquin com podem millorar els nostres tractaments.
Un comentari especial per a la mesa sobre "Placebo i acupuntura". És molt valent que un congrés mèdic -i, especialment, un congrés de metges acupuntors- no només no negui que la seva pràctica té una part de placebo, sinó que s'atreveixi a proposar una ponència sobre com millorar l'efecte placebo en la pràctica clínica. Cal dir que aquesta ponència es podria haver exposat en qualsevol altre especialitat mèdica ja que sabem que una part del nostre efecte terapèutic és degut al placebo.
La mesa va començar amb l'exposició del Sr. Lawler que ens va explicar un estudi que ha publicat a l'Acupuncture in Medicine (1) que demostra l'efecte de l'acupuntura en pacients amb demència. En principi, un pacient amb demència no és susceptible de tenir efecte placebo perquè no és conscient que li estem aplicant un tractament (igual que amb nens petits).
Després el Dr. Lundeberg ens va il·lustrar sobre el per què l'acupuntura "falsa" o placebo té un efecte actiu sobre el cos, per la qual cosa és millor que no fer res, i que es basa en l'activació de receptors específics a la pell -no crec que sigui capaç de reproduir el mecanisme exacte d'acció sense deixar-me mil detalls, així que caldrà que espereu que s'hi pengin els pdf de les presentacions a la web del congrés (2) -.
I, finalment, el Dr. Àlex Santos ens va parlar de manera magnífica sobre com podem intensificar l'efecte "placebo" en la nostra relació metge-pacient. De fet, no crec que se n'hagi de dir placebo, sinó potser com incrementar la nostra credibilitat o com fer que el pacient sigui més receptiu al tractament que li proposem. I la cosa no té més secret que la comunicació amb el pacient: com parlar-li, com mirar-lo, com fer que confiï en nosaltres. L'Àlex deia que feia servir tècniques hipnòtiques i això podria fer que algú en tingui reticències. Però si li canviés el nom i digués que fa midfulness, segur que tindria milers de seguidors [aquesta mania de canviar el nom a les coses per semblar més cool]. Tot plegat no deixa de ser sentit comú aplicat de manera conscient per canviar les creences del pacient. I en aquest sentit 'hi va remetre als clàssics, que ja en parlaven. 
Bé, com ja he dit abans, crec que una taula com aquesta, i un congrés com aquest, deixa veure el grau de maduresa dels metges acupuntors del nostre país que, sense manies ni complexos, només volen millorar la seva pràctica pel bé dels seus pacients. 

(1) It's all in the mind! Or is it? Positive acupuncture responses in patients with dementia: a series of case  reports  Acupunct Med 2014;32:186-189

dimecres, 5 novembre de 2014

TED Talk

Ted Talk en un blog sobre acupuntura? Sí, per què no. Volia compartir aquesta xerrada del TEDx Andorra la Vella, que si bé no parla sobre l'acupuntura, sí que incita a veure el món d'una manera diferent per tal de millorar-lo.
Espero que us agradi.



http://youtu.be/U3UYmVOuA9E

ACUPUNTURA I CARDIOPATIA ISQUÈMICA


S'acaba de publicar un article sobre l'efecte que té l'acupuntura en l'estabilització de la freqüència cardíaca en pacients amb antecedents de cardiopatia isquèmica estable. El resultat mostra que l'acupuntura té efecte sobre la funció del sistema nerviós autònom i que podria ser una bona alternativa per a controlar la variabilitat de la freqüència cardíaca, cosa molt important en aquests pacients ja que s'associa a mort sobtada.

http://www.internationaljournalofcardiology.com/article/S0167-5273(14)01201-7/abstract

dilluns, 27 octubre de 2014

VIè CONGRÈS MÈDIC INTERNACIONAL D'ACUPUNTURA DE BARCELONA

Ja falta molt poc per al VI Congrés Mèdic Internacional d,Acupuntura de Barcelona, que tindrà lloc al Col·legi de Metges de Barcelona els dies 8 i 9 de novembre. El tema central són els trastorns psicosomàtics y el seu tractament amb acupuntura, i entre els ponents destaquen Thomas Lundeberg, Rafael Franco, Ada Keding o Teresa Forcades. És especialment interessant la taula on es tractarà el placebo en acupuntura, que promet un bon debat posterior. 



Adjunto el link del programa.
http://www.acupunturabarcelona2014.com/programa/

Encara hi sou a temps!

dilluns, 20 octubre de 2014

AGULLA D'ACUPUNTURA TRENCADA

Impressionant el cas que mostra l'Acupuncture in Medicine d'un pacient a qui se li va extreure quirúrgicament una agulla d'acupuntura que es va trencar després d'insertar-la a l'abdomen. El cas va passar a Corea, i sembla ser que la persona que practicava l'acupuntura no estava formada. N'adjunto també una editorial sobre el tema.
D'una banda, no és habitual (i s'assumeix un risc innecessari) posar agulles tan llargues a l'abdomen - al TAC es veu que l'agulla frega l'aorta!-. D'altra banda, ens podem trobar, especialment després de fer manipulació, que en intentar treure una agulla després de la inserció, aquesta està molt agafada i costa d'extreure. L'únic que no s'ha de fer és forçar, perquè llavors ens podem quedar amb el mànec a la mà -com és el cas que es detalla-.
En tot cas, aquesta situació ens reforça per insistir als nostres pacients que busquin professionals sanitaris ben formats si volen rebre tractaments d'acupuntura.

                                                                  By Xhienne (Own work) [GFDL (http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html)], via Wikimedia Commons

Long acupuncture needle broken in the abdomen
Acupuncture can and should be practised safely

dilluns, 13 octubre de 2014

AMB EVIDÈNCIA EN ACUPUNTURA

Ja sé que aquest post pot ser polèmic, però estic molt cansada d'haver d'explicar el mateix una vegada i una altra. Els metges de família veiem constantment qüestionada la nostra pràctica clínica per part d'altres especialitats mèdiques, així que ja estic acostumada a passar per alt certs comentaris. Però últimament, quan dic que faig acupuntura en segons quins entorns, sembla que em dediqui a fer bruixeria. Aquest escrit va dedicat a aquells que posen al mateix sac totes les anomenades teràpies "alternatives". 

L'acupuntura és una tècnica de la medicina xinesa (igual que la moxibustió, la fitoteràpia, el tuina, la dietoteràpia o el Qi Gong) que té el seu origen en el tercer mil·leni abans de Crist. Les primeres agulles són de la dinastia Shang (que va del SXVIII al SXI a. C.). S'ha de tenir present que la medicina xinesa és un sistema mèdic complet que es desenvolupa de manera totalment independent de la medicina occidental. No és fins a finals del SXVII, i sobretot a partir del XIX, que entren en contacte ambdues maneres de concebre la natura del cos humà. 
La medicina xinesa està basada en una concepció del món que no entén el mètode científic (que és fruit del pensament analític occidental). És dificil poder realitzar una assaig clínic a doble ceg -el nostre "gold standard" per demostrar l'eficàcia dels tractaments- en un sistema que es basa en la individualització del tractament per a cada individu i en la relació metge-pacient. També s'ha de tenir present que el mestre de medicina xinesa tradicional no té cap interés a demostrar res a ningú, més aviat el contrari, ja que fins fa poc els coneixements es reservaven per als seus deixebles i eren -i alguns encara són-, molt poc propensos a explicar de quina manera apliquen l'acupuntura.


Amb aquesta situació i, malgrat tot, s'estan fent estudis que intenten enquadrar l'acupuntura dins el mètode científic per tal de comparar-lo amb d'altres tractaments. Si existeix el placebo en acupuntura és un altre tema, polèmic i que ja he comentat en alguna ocasió.
Si fem una cerca bibliogràfica acurada, trobem estudis que demostren la superioritat de l'acupuntura en diverses malalties, com per exemple en vòmits postoperatoris (1), en prevenció de la migranya (2), en la cefalea tensional (3) o en l'artrosi de genoll (4), entre d'altres.

Hi ha una altra qüestió relacionada que em preocupa especialment i és el menyspreu que demostren alguns metges per companys que practiquen acupuntura. Sortosament, cada vegada és menys freqüent. Cal tenir present que molts col·legis de metges tenen seccions de metges acupuntors (per exemple el de Barcelona -5-).
Els professionals de la medicina dediquem una part important de la nostra vida a formar-nos i mai no deixem d'aprendre pel tal d'atendre el millor possible els nostres pacients. No ens hem de deixar portar per la nostra ignorància i hem d'entendre que hi ha formes diferents de veure el cos humà, la salut i la malaltia.